Julianne Moore

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJulianne Moore

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Julie Anne Smith Modifica el valor a Wikidata
3 desembre 1960 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Fort Liberty (Carolina del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Boston - Bachelor of Fine Arts (–1983)
Facultat de Belles Arts de la Universitat de Boston
Frankfurt American High School
Justice High School Modifica el valor a Wikidata
LateralitatEsquerrana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballControl d'armes de foc i interpretació Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu de televisió, escriptora de literatura infantil, actriu, actriu de veu, actriu de teatre, escriptora, productora de cinema, actriu de cinema, productora de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1981 Modifica el valor a Wikidata –
PartitPartit Demòcrata dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaJulianne Moore Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJohn Gould Rubin (1986–1995)
Bart Freundlich (2003–) Modifica el valor a Wikidata
GermansPeter Moore Smith Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0000194 Allocine: 16335 Rottentomatoes: celebrity/julianne_moore Allmovie: p50325 TCM: 134731 Metacritic: person/julianne-moore TV.com: people/julianne-moore IBDB: 442821 AFI: 184288 TMDB.org: 1231
Twitter (X): _juliannemoore Instagram: juliannemoore Musicbrainz: 39e8c8a6-72b0-4a3e-b1c0-3114f20d67c7 Modifica el valor a Wikidata

Julie Anne Smith (Fort Bragg,[1] Carolina del Nord, 3 de desembre de 1960), més coneguda com a Julianne Moore, és una actriu de cinema estatunidenca d'origen escocès, guanyadora d'un Oscar a la millor actriu per la seva interpretació a Sempre Alice i d'una Copa Volpi per la millor interpretació femenina per la seva interpretació a Lluny del cel.[2]

Biografia[modifica]

Ha treballat, entre d'altres, sota la direcció de Louis Malle, Robert Altman, Steven Spielberg, Gus Van Sant, Neil Jordan, Alfonso Cuarón, Todd Haynes i Paul Thomas Anderson.

Julianne Moore ha mostrat una inclinació pels principals autors europeus. Va interpretar papers en adaptacions d'Anton Txékhov, Oscar Wilde, Samuel Beckett i Graham Greene.

Ha estat nominada en moltes ocasions per l'Oscar (en la categoria de millor actriu), com ara El final de l'idil·li de Neil Jordan el 1999 i Lluny del cel de Todd Haynes, el 2002, guanyant-lo finalment a l'edició de 2015.

Joventut[modifica]

Tot i que sembla haver nascut a Fort Bragg, que és on treballava el seu pare en aquella època, en altres llocs consta com a nascuda a Fayetteville (Carolina del Nord)[3] o a Boston (Massachusetts).[4]

És filla d'un pare militar, el jutge militar i coronel Peter Moore Smith, i Anne, una psiquiatra que van emigrar des de Dunoon (Escòcia). Té una germana més jove, Valerie, i un germà nascut el 1965, Peter Moore Smith III. De base militar en base militar, va passar per 23 destinacions entre els Estats Units i Alemanya. El 1979, passa el seu primer grau a Alemanya a l'American High School a Frankfurt. Més tard es va graduar a l'Escola d'Arts i Lletres de la Universitat de Boston.

Carrera[modifica]

Després d'una breu temporada a Hollywood, el 1982 apareix en una pel·lícula de sèrie B: Timerider: L'aventura de Lyle Swann, de William Dear. Però va marxar de la costa de Califòrnia ràpidament. Julie Anne Smith es va traslladar a Nova York el 1983, i va treballar com a cambrera abans fer els papers de Frannie i Sabrina Hughes a la telenovel·la As the World Turns. Va debutar com a actriu de televisió l'any 1984 a la sèrie de misteri The Edge of Night.[5]

Va guanyar per les seves actuacions el Premi Emmy. Va treballar en la sèrie des de 1985 fins a 1988.[6] Per inscriure's a la Screen Actors Guild, va haver de canviar el seu nom. Com ja hi havia una actriu anomenada Julie Smith, va escollir el nom Julianne. Però també hi havia una actriu de nom Julianne Smith. Per tant, va agafar el segon nom del seu pare - Moore - i es va convertir en Julianne Moore.

Al final de la dècada del 1990 fa una primera aparició notable en el cinema a Tales from the Darkside: The Movie (sèrie B) després torna en un paper a The Hand That Rocks the Cradle de Curtis Hanson. Enllaça petits papers en una successió de pel·lícules comercials. Continua sent, no obstant això, memorable en les dues úniques escenes on apareix a la pel·lícula El fugitiu d'Andrew Davis el 1993. A la comèdia romàntica Benny i Joon es troba amb Johnny Depp. És en aquesta època que interpreta una de les seves pitjors pel·lícules (Body of Evidence), film eròtic on comparteix escenes amb Madonna.

Obté, finalment, el favor de les crítiques internacionals amb l'obra de Robert Altman Vides encreuades (Short Cuts) el 1993. Malgrat les múltiples vedettes d'aquesta pel·lícula coral, el seu paper de jove dona expressa, a través d'una escena de nu estupefaent, la seva part de desil·lusió sobre l'existència, i marcarà el públic i les crítiques.[7][8] Louis Malle la tria per a la seva última pel·lícula (una adaptació d'Anton Txékhov) a Vanya on 42nd Street el 1994. Alterna ràpidament les grans pel·lícules comercials amb pel·lícules més intel·lectuals i independents. El 1997, Moore va interpretar a una actriu porno veterana a la pel·lícula dramàtica Boogie Nights de Paul Thomas Anderson, que li va valdre la seva primera nominació a l'Oscar a la millor actriu secundària.[9]

En relació amb les pel·lícules hollywoodianes, algunes tenen èxit: Assassins de Richard Donner, Nine Months de Chris Colombus i la mercantil El món perdut: Jurassic Park de Steven Spielberg el 1997. L'any següent, s'auto-parodia com a dona fatal en una pel·lícula esdevinguda de culte, El gran Lebowski, dels Germans Coen.Durant aquest període roda, lluny de Hollywood, una petita pel·lícula independent: Safe de Todd Haynes. Hi encarna una mestressa de casa afectada d'una malaltia incurable. La pel·lícula és escollida pel The Village Voice «millor pel·lícula de l'any 1995». Als 35 anys, és la primera vegada que és la protagonista en un llargmetratge.

Actriu sense Oscar (fins al febrer de 2015)[modifica]

Al final de la dècada del 1990 i al començament dels anys 2000, és nominada repetidament com a millor actriu (El final de l'idil·li de Neil Jordan i Magnolia de Paul Thomas Anderson, el 1999). A El final de l'idili, en la que interpreta a una adúltera en temps de guerra, va rebre la seva primera nominació a l'Oscar a la millor actriu.[10][11][12]

El 2001, Moore va interpretar el personatge de ficció Clarice Starling a la seqüela del thriller criminal Hannibal, i va aparèixer com a científic a la comèdia de ciència-ficció Evolution. L'any següent, va tornar a formar equip amb Todd Haynes al drama Lluny del cel , classificada entre les 1.000 millors pel·lícules estatunidenques segons The New York Times, i escollida per la BBC com les 100 millors pel·lícules del segle XXI.[13] També va protagonitzar el drama Les hores, dirigit per Stephen Daldry, interpretant a una problemàtica mestressa de casa dels suburbis dels anys 50 en ambdues pel·lícules.[14][15] Amb aquestes pel·lícules va ser guardonada amb la Copa Volpi a la millor actriu per la primera i l'Ós de Plata a la millor actriu per a la segona,[16][17] rebent nominacions a l'Acadèmia tant a la millor actriu (Lluny del cel) i com a la millor actriu secundària (Les hores).[18]

Rodarà altres dues pel·lícules sota la direcció de Todd Haynes: 2002 i I'm Not There, descrivint la vida de Bob Dylan. En aquesta tercera pel·lícula, Julianne Moore interpreta una cantant folk inspirada en Joan Baez.[19]Les pel·lícules comercials del període no la revaloren i s'inscriuen desgraciadament en la part mes poc valorada de la seva filmografia on la crítica no la deixa gaire be. Roda The Forgotten (2004) de Joseph Ruben, dos anys més tard protagonitza el drama criminal Freedomland i el thriller de ciència-ficció d'Alfonso Cuarón Children of Men. El març del 2006 (als 45 anys), s'estrena a Broadway a la peça de David Hare: The Vertical Hour. Escenificada per Sam Mendes, l'obra descriu una dona madura i ferida que, després d'haver donat suport a la intervenció estatunidenca a l'Iraq, s'adona de la tragèdia i el desastre humà que la situació ha engendrat.

Va continuar interpretant la famosa Barbara Daly Baekeland amb les seves neurosis, depressions i la incestuosa relació amb el seu fill Antony a Savage Grace (2007);[15] i el poc inspirat Next de Lee Tamahori el 2007. Dos anys més tard va aparèixer al costat de Colin Firth al drama A Single Man (2009).[20]

Tres anys més tard, Moore va interpretar a la política Sarah Palin al drama de televisió polític Game Change (2012), pel qual va guanyar el premi Primetime Emmy a la millor actriu principal en una minisèrie o pel·lícula.[21] Va tenir un èxit significatiu el 2014 protagonitzant com a actriu envellida a la sàtira Maps to the Stars, que li va guanyar el premi del Festival de Cannes a la millor actriu, i com a professora de lingüística amb malaltia d'Alzheimer d'inici precoç al drama Still Alice, pel qual va rebre l'Oscar a la millor actriu.[22][22][23] Moore també va aparèixer a The Hunger Games: Mockingjay - Part 1, que va guanyar més de 755 milions de dòlars esdevenint el seu llançament coom a pel·lícula més taquillera. El 2017 Moore va interpretar a un emprenedora dolenta a la pel·lícula d'espionatge de gran èxit Kingsman: The Golden Circle.[24]

Vida privada[modifica]

Julianne Moore ha s'ha casat tres cops: Sundar Chakravarthy (1983-1985), John Gould Rubin (1986-1995) i el realitzador Bart Freundlich (1996-), amb qui rodarà diverses vegades. La parella té dos fills: un fill, Caleb Freundlich (nascut el 4 de desembre de 1997) i una filla, Liv Helen Freundlich (nascuda el 7 d'abril de 2002). A Trust The Man (2006) torna a rodar sota la direcció del seu marit i al costat del seu propi fill.

Va ser una militant vehement contra la política de George W. Bush i va donar suport obertament a la candidatura de John Kerry el 2004.

L'11 de desembre de 2005 va presentar amb Salma Hayek la vesprada anual de lliurament del Premi Nobel de la Pau a Oslo (Noruega).

Des de 2002, utilitza regularment la seva notorietat (anuncis de televisió, etc.) per tal d'ajudar els nens víctimes de l'esclerosi tuberosa de Bourneville.

Un final de carrera planificat[modifica]

Julianne Moore, el 2008.

En una entrevista a la revista Parade a finals del 2007, Julianne Moore va parlar del seu desig de començar una nova carrera: «Des de la meva adolescència, sempre m'ha agradat escriure. Desitjo llançar-me a una carrera literària, és un desig que em té totalment ocupada. Escriure és una activitat que pot fer un mateix, sense cap intervenció exterior, al contrari de l'ofici d'actriu que no es pot fer més que en el marc d'una col·laboració.»

L'octubre de 2007 publica un primer llibre per a nens, Freckleface Strawberry, la història d'una nena panotxa que intenta combatre els prejudicis dels altres nens pel seu color de cabells (i de pell) tan particular.

Malgrat aquestes declaracions, l'actriu va signar el 2008 per a quatre grans produccions: Blindness, Boone's Lick, Hateship, Friendship and Courtship i The Private Lives of Pippa Lee, llargmetratges previstos pel 2009.

Filmografia[modifica]

Any Pel·lícula Paper Notes
1982 Timerider Tècnic
1988 Laughterhouse II Julie
1990 Tales from the Darkside: The Movie Susan
1990 An Adult Comedy -
1992 The Hand That Rocks The Cradle Marlene Craven
The Gun in Betty Lou's Handbag Elinor
1993 Body of Evidence Sharon Dulaney
Benny i Joon (Benny & Joon) Ruthie
El fugitiu (The Fugitive) Dra. Anne Eastman
Vides encreuades (Short Cuts) Marian Wyman Globus d'Or al millor repartiment
Copa Volpi al millor repartiment
1994 Vanya on 42nd Street Yelena
1995 Roommates Beth Holzcek
Safe Carol White
Nou mesos (Nine Months) Rebecca Taylor
Assassins Electra
1996 Surviving Picasso Dora Maar
1997 El món perdut: Jurassic Park Dra. Sarah Harding
Tornant a casa (The Myth of Fingerprints) Mia
Boogie Nights Amber Waves Nominada − Oscar a la millor actriu secundària
Nominada − Globus d'Or a la millor actriu secundària
1998 El gran Lebowski (The Big Lebowski) Maude Lebowski
Hellcab Distraught Woman
Psicosi (Psycho) Lila Crane
1999 Cookie's Fortune Cora Duvall
An Ideal Husband Sra. Laura Cheveley Nominada − Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
Un mapa del món (A Map of the World) Theresa Collins
El final de l'idil·li (The End of the Affair) Sarah Miles Nominada − Oscar a la millor actriu
Nominada − BAFTA a la millor actriu
Nominada − Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
Magnolia Linda Partridge
2000 The Ladies Man Audrey
Not I Mouth
2001 Hannibal Agent Clarice Starling
Evolució (Evolution) Dra. Allison Reed
The Shipping News Wavey Prowse
2001 World Traveler Dulcie
2002 Lluny del cel (Far from Heaven) Cathy Whitaker Copa Volpi per la millor interpretació femenina
Nominada − Oscar a la millor actriu
Nominada − Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
Les hores (The Hours) Laura Brown Ós de Plata a la millor interpretació femenina
Nominada − Oscar a la millor actriu secundària
Nominada − BAFTA a la millor actriu secundària
2004 Marie and Bruce Marie
Laws of Attraction Audrey Woods
Misteriosa obsessió (The Forgotten) Telly Paretta
2005 The Prize Winner of Defiance, Ohio Evelyn Ryan
2006 Freedomland Brenda Martin
Elles i ells (Trust the Man) Rebecca
Children of Men Julian
2007 Next Callie Ferris
I'm Not There Alice
Savage Grace Barbara Daly Baekeland
2008 Eagle Eye ARIA (veu)
Blindness Dona del Doctor
2009 The Private Lives of Pippa Lee Kat
A Single Man Charlotte Nominada − Globus d'Or a la millor actriu secundària
Chloe Catherine
2010 Shelter Cara Harding
Els nois estan bé (The Kids Are All Right) Jules Nominada − BAFTA a la millor actriu
Nominada − Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
2011 Crazy, Stupid, Love Emily Weaver
2012 Being Flynn Jody Flynn
What Maisie Knew Susanna
2013 Don Jon Esther
The English Teacher Linda Sinclair
Carrie Margaret White
2014 Non-Stop Jen Summers
Maps to the Stars Havana Segrand Premi a la interpretació femenina (Festival de Canes)
Nominada − Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
The Hunger Games: Mockingjay – Part 1 Presidenta Alma Coin
Sempre Alice Dra. Alice Howland Oscar a la millor actriu
Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
BAFTA a la millor actriu
Seventh Son Mare de Malkin
2015 Maggie's Plan Georgette
Freeheld Laurel Hester
The Hunger Games: Mockingjay – Part 2 Presidenta Alma Coin
2017 Wonderstruck Lillian Mayhew / Older Rose
Suburbicon Rose / Margaret Festival Internacional de Cinema de Venència [25]
Kingsman: The Golden Circle Poppy Adams
2018 Gloria Bell Gloria Bell
Bel Canto Roxanne Cost
2019 Després del casament Theresa Young
The Staggering Girl Francesca Moretti Curtmetratge
2020 The Glorias Gloria Steinem
2021 The Woman in the Window Katie / Jane Russell
Spirit: Indomable Cora Preston (veu)
With/In
Estimat Evan Hansen Heidi Hansen
2022 When You Finish Saving the World Rachel Katz
2023 Sharper Madeline
May December Gracie Atherton-Yoo

Televisió[modifica]

Any Programa Paper Notes
1984 The Edge of Night Carmen Engles Fulletó
1985–1988;

2010

As the World Turns Frannie Hughes

Sabrina Hughes

1987 I'll Take Manhattan India West
1989 Money, Power,Murder Peggy Lynn Brady Telefilm
1990 B.L. Stryker Tina
1991 The Last to Go Marcy Telefilm
Cast a Deadly Spell Connie Stone Telefilm
1998 Saturday Night Live Convidada
2004 Barri Sèsam Ella mateixa
2009-2013 30 Rock Nancy Donovan
2012 Game Change Sarah Palin Telefilm
2016 Inside Amy Schumer Ella mateixa
Difficult People Sarah Nussbaum
2017 Nightcap Ella mateixa
2021 Lisey's Story Lisey Landon Minisèrie
2024 Mary & George Marie Villiers Minisèrie

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Lipworth, Elaine. «Julianne Moore: still fabulous at 50, interview» (en anglès). The Telegraph, 27-08-2011. [Consulta: 6 juny 2013].
  2. ↑ «Julianne Moore | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 octubre 2020].
  3. ↑ «Julianne Moore - Biography» (en anglès). IMDb. [Consulta: 6 juny 2013].
  4. ↑ Neal, Rome. «Julianne Moore's 'Law'» (en anglès). CBS, 05-12-2007. [Consulta: 6 juny 2013].
  5. ↑ King, Lynnea Chapman. The Coen Brothers Encyclopedia (en anglès). Rowman & Littlefield, 2014-10-10, p. 138. ISBN 978-0-8108-8577-6. 
  6. ↑ James, Caryn «Julianne Moore and Daring Choices Like ‘Still Alice’» (en anglès). The Wall Street Journal, 2015.
  7. ↑ Neal, Rome. «More Risks For Julianne Moore» (en anglès americà). CBS News, 08-11-2002. [Consulta: 10 febrer 2024].
  8. ↑ Burkeman, Oliver «Unravelling Julianne» (en anglès). The Guardian, 25-08-2006. ISSN: 0261-3077.
  9. ↑ «1998 | Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences» (en anglès). oscars.org. [Consulta: 10 febrer 2024].
  10. ↑ Ebert, Roger. «The End of the Affair movie review (1999)» (en anglès). rogerebert.com. [Consulta: 10 febrer 2024].
  11. ↑ Dick, Bernard F. Columbia Pictures: Portrait of a Studio (en anglès). University Press of Kentucky, 2021-10-19. ISBN 978-0-8131-5321-6. 
  12. ↑ Booker, M. Keith. Historical Dictionary of American Cinema (en anglès). Rowman & Littlefield, 2021-06, p. 343. ISBN 978-1-5381-3012-4. 
  13. ↑ «The 21st Century’s 100 greatest films». bbc.com. [Consulta: 10 febrer 2024].
  14. ↑ Dove-Viebahn, Aviva «Queer eye for the housewife: Julianne Moore, radical femme-ininity, and destabilizing the suburban family» (en anglès). Journal of Lesbian Studies, 25, 2, 03-04-2021, pàg. 107–122. DOI: 10.1080/10894160.2019.1691350. ISSN: 1089-4160.
  15. ↑ 15,0 15,1 Çakirlar, C. «Mothers on the line: the [maternal allure of Julianne Moore]» (en anglès). [in]Transition: Journal of Videographic Film & Moving Image Studies, 3.1, 14-03-2016. ISSN: 2469-4312.
  16. ↑ «Far-From-Heaven - Cast, Crew, Director and Awards». NYTimes.com, 04-07-2015. Arxivat de l'original el 2015-07-04. [Consulta: 10 febrer 2024].
  17. ↑ Thurston, Michael. «Oscars 2015: Julianne Moore finally wins Academy Award» (en anglès). Daily Telegraph, 23-02-2015. [Consulta: 10 febrer 2024].
  18. ↑ Levy, Emanuel. Gay Directors, Gay Films?: Pedro Almodóvar, Terence Davies, Todd Haynes, Gus Van Sant, John Waters (en anglès). Columbia University Press, 2015-08-25, p. 188. ISBN 978-0-231-52653-1. 
  19. ↑ Fürnkranz, Magdalena. «10. PERFORMING DYLAN: THE MANY LIVES OF BOB DYLAN IN I’M NOT THERE». A: Mapping the Rockumentary (en anglès). Edinburgh University Press, 2022-04-05, p. 140–154. DOI 10.1515/9781474478045-014/pdf?licensetype=restricted. ISBN 978-1-4744-7804-5. 
  20. ↑ King, Claire Sisco «A Single Man and a Tragic Woman: Gender politics and the fag hag» (en anglès). Feminist Media Studies, 14, 2, 04-03-2014, pàg. 190–205. DOI: 10.1080/14680777.2013.823623. ISSN: 1468-0777.
  21. ↑ Derschowitz, Jessica. «Emmy Awards 2012: Politics in spotlight with "Homeland," "Game Change" - CBS News» (en anglès americà), 24-09-2012. [Consulta: 10 febrer 2024].
  22. ↑ 22,0 22,1 Kilday, Gregg. «Cannes: Julianne Moore, Timothy Spall, Bennett Miller Get Awards Season Boost (Analysis)» (en anglès americà). Hollywood Reporter, 24-05-2014. [Consulta: 10 febrer 2024].
  23. ↑ 23,0 23,1 McNary, Dave. «Julianne Moore Wins Oscar for Lead Actress» (en anglès americà). Variety, 23-02-2015. [Consulta: 10 febrer 2024].
  24. ↑ Debruge, Peter. «Film Review: ‘Kingsman: The Golden Circle’» (en anglès americà). Variety, 18-09-2017. [Consulta: 10 febrer 2024].
  25. ↑ 25,0 25,1 Jagernauth, Kevin. «Matt Damon, Julianne Moore And Josh Brolin To Star In George Clooney’s Coens-Penned ‘Suburbicon’» (en anglès americà). indiewire.com, 09-12-2015. [Consulta: 10 febrer 2024].
  26. ↑ Sharbutt, Jay. «Many Repeat Winners in Daytime Emmys» (en anglès americà). Los Angeles Times, 30-06-1988. [Consulta: 10 febrer 2024].
  27. ↑ «Past Award Winners». Boston Society of Film Critics, 08-10-2014. Arxivat de l'original el 2014-10-08. [Consulta: 10 febrer 2024].
  28. ↑ «Awards for 1997 - LAFCA». Los Angeles Film Critics Association. [Consulta: 10 febrer 2024].
  29. ↑ «2010 EDA Awards Winners» (en anglès americà). Alliance of Women Film Journalists.. [Consulta: 10 febrer 2024].
  30. ↑ «Julianne Moore» (en anglès). emmys.com. [Consulta: 10 febrer 2024].
  31. ↑ «The 19th Annual Screen Actors Guild Awards». Screen Actors Guild Awards. [Consulta: 10 febrer 2024].
  32. ↑ X.s. «‘I origins’ és proclama guanyador del Festival de Sitges». Ara, 12-10-2014. [Consulta: 10 febrer 2024].
  33. ↑ «2015 FILM INDEPENDENT SPIRIT AWARDS WINNERS ANNOUNCED | Film Independent Press Center». filmindependent.org, 20-10-2017. Arxivat de l'original el 2017-10-20. [Consulta: 10 febrer 2024].
  34. ↑ «The 21st Annual Screen Actors Guild Awards». Screen Actors Guild Awards. [Consulta: 10 febrer 2024].
  35. ↑ «Winners & Nominees» (en anglès australià). aacta.org. [Consulta: 10 febrer 2024].
  36. ↑ «2015 Film Leading Actress». BAFTA Awards. [Consulta: 10 febrer 2024].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julianne Moore
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Julianne_Moore&oldid=33431422»